La suspensió independent de l'automòbil s'utilitza com a connexió mòbil i l'extrem posterior d'un o dos ressorts de fulla s'estén al seient del coixinet del suport del darrere per formar un suport lliscant. Quan la molla de fulla es deforma sota càrrega, hi ha un lliscament relatiu entre les plaques per generar fricció. És aquesta resistència a la fricció la que pot promoure la reducció de la vibració del marc. Per tant, quan s'acobla la ballesta, s'ha d'aplicar una capa de greix de grafit entre les plaques. Per tal d'evitar la dislocació de les molles a la suspensió independent i la molla pot transferir la càrrega de la placa principal a les plaques inferiors quan la molla rebota, les plaques d'acer s'enganxen juntes amb pinces de molla. Els dos costats de la pinça de placa d'acer es connecten amb cargols i es subjecten amb femelles. Els cargols estan coberts amb mànigues per suportar els dos costats de la pinça de la placa, per no subjectar la placa d'acer massa fortament. En general, la suspensió independent, els ressorts de fulla solen utilitzar el cargol central al centre per subjectar les plaques d'acer.
La càrrega a la suspensió posterior independent d'un camió varia dins d'un gran rang a causa del pes de la càrrega que transporta el camió. De vegades està buit o de vegades pesa. Per aquest motiu, la mesura general és utilitzar dues ballestas principals i auxiliars. Suspensió independent del grau de rigidesa. La molla auxiliar no entra en contacte amb el seu suport quan la càrrega no és gran, de manera que no funciona. Quan la càrrega augmenta fins a un cert nivell, la molla secundària i la molla principal suporten la càrrega junts. En aquest moment, la rigidesa de la suspensió independent és la suma de la rigidesa de les dues molles secundàries.
L'amortidor de la suspensió independent farà que el bastidor i el cos vibrin quan el cotxe s'impacta durant la conducció, i aquesta vibració continuarà durant un cert període de temps fins que s'elimini completament l'energia de l'impacte. Per tal d'esmorteir ràpidament la vibració del marc i de si mateix, la majoria dels cotxes estan equipats amb un amortidor en paral·lel a la molla entre el marc i l'eix. La majoria dels amortidors de la suspensió independent dels automòbils són hidràulics. El principi de mida de treball de l'amortidor hidràulic és utilitzar la resistència del flux de líquid per consumir l'energia de la vibració. Quan el bastidor i l'eix es mouen entre si i l'eix salta cap amunt o cap avall, el líquid contingut a la carcassa de l'amortidor flueix repetidament d'una cambra a l'altra a través dels petits forats. Com que el flux d'oli ha de passar per una vàlvula amb molts forats petits, el flux d'oli té una certa resistència, de manera que la vibració s'atenua ràpidament. Per tant, un amortidor que funciona bé, quan el cotxe ha estat conduït durant algun quilometratge, la carcassa de l'amortidor se sent calenta, cosa que indica que l'amortidor funciona. En cas contrari, la funció és dolenta o no vàlida.